Creuant el pla de Barcelona, amb Tragí
de secrets ens vam aturar al barri de Gràcia. L'estació era la
Llibreria Espai Literari. L'Aureli, el cap d'estació, va transformar
la llibreria per a una nova presentació, i ho
vam aprofitar. Era una oportunitat d'or, perquè fou un luxe parlar
de la novel·la a Barcelona, ciutat on transcorre bona part de la
trama, i fer-ho a casa de l'Aureli, el llibreter que s'atreveix a
recolzar els autors novells i les editorials petites.
I, formant part en aquest entorn,
l'element més important:un públic deliciós que ens feu passar una
estona incommensurable.Sí, així va anar, sense exagerar.
Perquè no té preu organitzar una presentació de Tragí de secrets i que tothom ho passi tan bé amb independència del costat de la taula on s'asseia.
S'ho va passar bé en Jordi Solé Comardons, qui va encetar la conversa explicant la feina feta per Voliana Edicions, l'orgull d'impulsar projectes literaris d'autors menys coneguts, i la satisfacció de comprovar-ne els resultats, costosos però il·lusionadors. M'ho vaig passar bé jo, l'afortunat autor que sempre troba i guanya amics a cada presentació, amb els quals intenta compartir la seva experiència en la creació de Tragí de secrets, i els convida a divertir-se amb algunes de les anècdotes trobades mentre es documentava pel llibre. L'organitzador va confessar haver-s'ho passat bé en participar d'una presentació amb un toc diferenciador, com ell mateix va decidir orientar la llibreria. I el públic, molt participatiu, també s'ho va passar bé segons vam poder anar descobrint mentre avançaven els minuts i a l'estona de tertúlia que va seguir fins ben bé les 9 del vespre.
Una fantàstica vetllada en un espai
ubicat a poc més de mitja hora d'aquell on fa 200 anys es va viure
una escena dolorosa que un testimoni d'excepció, el frare Ramon Ferrer, va
descriure així:
Pararem de nou a Sabadell el proper
dimecres 2 d'abril. On? A la Cooperativa Abacus. Ens trobem allà.
