
El següent toc de singularitat el
varen donar, precisament, les campanes de Sant Menna que, tal com es
repeteix dins les pàgines de Tragí de secrets. sonaven per
avisar de quelcom rellevant. Eren les 7 de la tarda i enunciaven
l'inici de la presentació. En aquest cas, una agradable conversa al
voltant de la novel·la i del temps en el qual s'ubica l'argument,
ara fa 200 anys.

Però el més divertit fou recordar
mots, feines i costums que esquitxen les pàgines de Tragí de secrets, i que alguns assistents, com l'Encarna, havien viscut.
Amb la imaginació que donen els records d'infantesa, ens varem veure
asseguts a una tartana traginant les nostres coses dins un senatxo
o en una bossa xarpellera, etzibant els animals amb les
xurriaques per camins farcits de pedruscalls i vials
empedrats amb llambordes, per arribar-nos a un vinyar
preparats per a veremar amb el falçó -o façó, algú
recordava-, abrigats amb un bon gec.
I de nou les campanes ens varen
recordar que se'ns acabava l'estona. Quina llàstima! Els regals que
arriben abans de Nadal a vegades són els més gratificant, no
trobeu?