.

.

dissabte, 27 de desembre del 2014

Crònica de la presentació de la novel·la a la Biblioteca de F. Alonso i Orfila

18 de desembre de 2014. Sentmenat.


A vegades alguns regals arriben abans de Nadal. Solen ser obsequis especials que no poden esperar ni tan sols uns dies més. Amb un d'aquests em varen sorprendre a la Biblioteca de Sentmenat F. Alfonso i Orfila, on vaig intentar presentar Tragí de secrets. I dic “intentar” perquè ja en els minuts previs vaig adonar-me que no seria una presentació de les habituals. M'ho va insinuar l'Encarna qui, als seus 91 anys, venia disposada a passar una bona estona i reviure algun detall de la seva joventut. I com ella, moltes de les persones que van anar omplint les butaques que la Núria, fantàstica i apassionada amfitriona, havia disposat per la sala.


El següent toc de singularitat el varen donar, precisament, les campanes de Sant Menna que, tal com es repeteix dins les pàgines de Tragí de secrets.  sonaven per avisar de quelcom rellevant. Eren les 7 de la tarda i enunciaven l'inici de la presentació. En aquest cas, una agradable conversa al voltant de la novel·la i del temps en el qual s'ubica l'argument, ara fa 200 anys.

Fou interessant parlar de com Sentmenat va viure la Guerra del Francès -més benèvola amb ells que amb moltes poblacions del voltant- i l'allistament dels homes de la vila al sometent del Vallès, la seva participació en l'abatiment dels assetjats a Girona i a la victòria damunt els francesos a Ca'n Argelaguet de Sabadell.

Però el més divertit fou recordar mots, feines i costums que esquitxen les pàgines de Tragí de secrets,  i que alguns assistents, com l'Encarna, havien viscut. Amb la imaginació que donen els records d'infantesa, ens varem veure asseguts a una tartana traginant les nostres coses dins un senatxo o en una bossa xarpellera, etzibant els animals amb les xurriaques per camins farcits de pedruscalls i vials empedrats amb llambordes, per arribar-nos a un vinyar preparats per a veremar amb el falçó -o façó, algú recordava-, abrigats amb un bon gec.

I de nou les campanes ens varen recordar que se'ns acabava l'estona. Quina llàstima! Els regals que arriben abans de Nadal a vegades són els més gratificant, no trobeu?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada