Perquè em ve molt de gust

"Com és que...?" és la fórmula que porto escoltant més vegades des que em vaig decidir a publicar Tragí de secrets. Com és que has escrit aquest llibre? Com és que publiques aquesta novel·la? Com és que t'has atrevit amb una novel·la històrica ambientada en la guerra del francès? Com és que surt precisament ara?

Aquests "Com és que...?" i d'altres m'acompanyen en tot el procés, i ho trobo lògic. De fet, jo mateix me n'he fet unes quantes, d'aquestes preguntes, i a hores d'ara, encara m'ho qüestiono. En qualsevol cas, totes les respostes es poden resumir en una de molt concreta: perquè em ve de gust.

Em va venir molt de gust escriure un llibre on abocar una afició fins ara molt personal, i esmerçar-me en aconseguir transmetre sensacions, pensaments, idees, imatges, sentiments i emocions.

Em ve molt de gust publicar la novel·la per compartir amb vosaltres el resultat d'un llarg esforç, empès pels ànims de la família i d'algun agosarat amic malgrat sigui un gènere de sortida complicada, sobretot si no t'has fet un nom.

Em venia molt de gust remenar dins uns anys intensos de lluita contra una ocupació, la francesa, i ressaltar com la necessitat de protegir el que és d'un, pot doblegar la resistència més perseverant.

Em ve molt de gust que la publicació d'aquest llibre coincideixi en un moment en el qual la cultura catalana i la història de Catalunya estan en boca de tanta gent, amb tots els matisos i punts de vista que hi ha.

En fi, perquè em ve molt i molt de gust fer-te partícip d'una experiència que estic vivint amb tant, tant de gust que jo em sento incapaç de pair-ho tot sol, ni em ve de gust fer-ho. T'atreveixes a participar tu també? T'hi convido. Llegeix Tragí de secrets i digues què et sembla, així ho viurem plegats. Per què? Només perquè et vingui de gust. A mi me'n ve.

     Bona lectura!